S'ha resolt el primer Premi Eduard Fontserè a treballs de recerca de meteorologia o de climatologia que facin aportacions de relleu al coneixement de la meteorologia i de la climatologia de Catalunya i, en general, de la Mediterrània occidental.
El premi local, dotat amb 3.000 euros, ha estat concedit al treball "L'anomalia pluviòmetrica del Delta del Llobregat" de Jordi Mazón i David Pino (Universitat Politècnica de Catalunya). El premi internacional, dotat amb 6.000 euros, ha estat adjudicat ex-equo als treballs "Merging micro-meteorology and satellite remote sensing to monitor daily evapotranspiration at a regional scale", obra de Juan Manuel Sánchez Tomás (Universitat de València), i a "Statistical Distributions of the daily rainfall regime in Catalonia (1950-2000)" d'Augusto Burgueño (Universitat de Barcelona), Maria Dolors Martínez (Universitat Politècnica de Catalunya, UPC), Francesc Xavier Lana (UPC) i Carina Serra (UPC).
Finalment, el Jurat ha cregut convenient, igual que l'Associació Catalana de Meteorologia, d'atorgar una menció honorífica dels primers premis de Meteorologia Eduard Fontserè al treball "Solitons de Rossby, modons en meteorologia i física del plasma. Aplicació als temporals de març-abril 2007" de Miquel Ballester
Els premis han estat lliurats a la cloenda de les XIII Jornades Eduard Fontserè 2007, feta el dia 25 de novembre.
Premi local Eduard Fontserè
Jordi Mazón i David Pino (UPC)
Juan Manuel Sánchez Tomás, (Universitat de València)
Augusto Burgueño (Universitat de Barcelona), Maria Dolors Martínez (Universitat Politècnica de Catalunya, UPC), Francesc Xavier Lana (UPC) i Carina Serra (UPC)
El treball "L'anomalia pluviòmetrica del Delta del Llobregat" de Jordi Mazón i David Pino, Universitat Politècnica de Catalunya, estudia la singularitat de la pluviometria d'aquell indret amb dades observacionals i n'avança algunes possibles causes, en particular la d'un front fred superficial nocturn. El treball es complementa amb la simulació d'un cas d'estudi de precipitacions intenses amb el model MM5 que il·lustra la formació del front superficial i el paper que té en la distribució espacial de la pluja.
Premi internacional Eduard Fontserè
El treball "Merging micro-meteorology and satellite remote sensing to monitor daily evapotranspiration at a regional scale", obra de Juan Manuel Sánchez Tomás, Universitat de València, presenta una metodologia per a estimar els fluxos superficials a escala regional amb observacions de satèl·lit. Aquest estudi desenvolupa un model micrometeorològic a base de dades locals obtingudes en condicions molt diferents (EUA i Finlàndia) i es verifica en una zona de la Itàlia meridional.
El treball "Statistical Distributions of the daily rainfall regime in Catalonia (1950-2000)" d'Augusto Burgueño (Universitat de Barcelona) i coautors de la Universitat Politècnica de Caltalunya estudia les propietats de la precipitació diària recent a Catalunya. A més d'examinar les tendències i la distribució espacial de patrons diaris, documenta la concentració de les pluges i demostra que, a la majoria d'estacions examinades, el 75% de les precipitacions cauen en menys del 25% de dies de pluja.
Menció honorífica
El treball que ha obtingut la menció honorífica explica el fenomen dels solitons-modons, unes estructures atmosfèriques dipolars del camp de geopotencial que es traslladen tot conservant forma i característiques, i que també s'han estudiat en física del plasma. El treball, molt ben documentat, es basa fonamentalment en un seguit d'articles sobre el fenomen apareguts a la dècada dels anys 70 i, més recentment, l'any 2004. Partint de l'exposició teòrica, l'estudi posa en relleu la similitud dels models del fenomen, separats de gairebé trenta anys. La segona part del treball en fa l'aplicació als temporals de març-abril de 2007, els quals, segons l'autor, castigaren amb precipitacions intenses i nevades la Mediterrània occidental. Aquesta segona part es basa en l'anàlisi de 88 mapes del ECMWF, fa constar un seguit de conclusions, la més important de les quals és la peculiaritat de l'estructura i la dificultat de predir-la. A més, l'autor suggereix les línies d'un futur estudi d'aquestes estructures. El treball té un gran nivell científic i constitueix una interessant aportació al coneixement d'un tipus de pertorbació meteorològica que sovint produeix fenòmens de temps greu a la Mediterrània occidental. Però, treball a banda, la menció honorífica és per a l'autor, el senyor Miquel Ballester, per la seva prolífica carrera com a docent i meteoròleg, pel seu tarannà innovador, que aporta constantment noves visions dels fenòmens meteorològics i, també, per la seva capacitat de treball als seus vuitanta-vuit anys.
