Ens ha deixat el Dr. Josep Maria Vidal Llenas

Aquest matí ha mort a Barcelona el meteoròleg més veterà del gremi, el Dr. Josep Maria Vidal Llenas ( Valls 18/5/1913, Barcelona 6/5/2019) pocs dies abans de complir els 106 anys. Alumne de Fontserè a la UB, va treballar al Servicio Meteorológico Nacional, avui dia AEMet, on hi va opositar l'any 1935! Estudià ciències físico-químiques a Barcelona. En acabar, l'any 1934, juntament amb 2 companys més, tots 3 alumnes del professor Fontserè, fa les oposicions al Servicio Meteorológico Español, aprovant-les amb els números 2, 3 i 4. Pel 1935 s'incorpora al cos d'Ajudants de Meteorologia i es queda a Madrid on treballa a l'observatori del Retiro durant la dura etapa de la Guerra Civil. Allà coneix i treballa amb Duperier el qual influeix en la seva línia de treball. Va treballar a València des del 15 de desembre de 1936 i fins a novembre de 1937, quan el Servei Meteorològic Nacional, sota les ordres del govern de la República, va estar a la ciutat de València. A finals de 1937 passa a treballar a l'aeroport de Reus. Un cop retornat a Barcelona simultaneja els càrrecs al SME i la feina a la Universitat. S'incorpora a la secció de física configurada per catedràtics tan prestigiats com el doctor Fontserè (ja jubilat), Ramon Jardí o Isidre Pòlit. Precisament el doctor Pòlit serà el director de tesi, ja que en Duperier estava expatriat, tesi que defensa l'any 1944 a Madrid "Conductividad eléctrica del aire". Fa de predictor al Centre de Barcelona, és cap de l'Aeroport Transoceànic de Barcelona, cap de la Región Aérea a Saragossa, cap de l'Oficina Meteorològica de l'Aeroport de Granada, etc. S'especialitza en Termologia, i l'any 1949 obté per opsicions la càtedra de Barcelona que ocuparà fins a la seva jubilació, l'any 1983. L'any 1955 agafa l'excedència com a meteoròleg del SMN i es dedica exclusivament a la seva càtedra. Des de l'any 1961 és membre de la RACAB. És autor d'unes 180 publicacions, moltes amb la col·laboració de la seva esposa M. Potau. Pel que fa a la meteorologia cal destacar els treballs primerencs com "Rafagosidad del viento en el Prat de Llobregat" (1946), "Intensidad de las lluvias en Barcelona" (1951), "Vientos de altura en Barcelona" (1944). L'any 1977 publica "Las intensas lluvias de octubre de 1940 en Catalunya" (MRACAB XLVII). Com a llibre cal destacar el seu "Curso de Física", el llibre de color de taronge que amb 7 edicions és tot un clàssic pels estudiants de física de la Universitat central de Barcelona. L'any 1965 amb la mort sobtada del primer catedràric de Física de l'Aire de la UB,  professor Azpíroz (1916-1965), el doctor Vidal es va fer càrrec de l'assignatura durant el curs 1965/1966 i cursos posteriors fins a la incorporació del professor Manuel Puigcerver a la Facultat com a catedràtic. També cal destacar que l'any 1970 va rebre l'encàrrec del cap de l'Oficina Central del SMN, Josep Maria Jansà, de fer de mitjancer amb el professor Fontserè per tal veure si aquest acceptaria de ser proposat pel SMN com a meteoròleg de l'any a l'OMM. Vidal va sondejar el gendre de Fontserè, el geògraf doctor Iglèsies, que va acceptar sense consultar amb Fontserè, sabedor de la tossuderia del seu sogre i que a més acabava d'acomplir la centena i es trobava en delicat estat de salut. Llàstima que la iniciatica del bon amic Jansà, no es va poder realitzar, ja que Fontserè va morir aviat. L'any 1998 l'ACOM li va realitzar un homenatge i el 2013 amb motiu del seu centenari diverses entitats se'n feren ressó, com la UB o l'AEMet. L'ACAM li va lliurar una placa l'any següent coincidint amb les Jornades Fontserè que ja no va poder recollir personalment. Descansi en pau el doctor Vidal.

Més informació: http://acam.cat/Ricart-Vidal