Josep Maria Vidal Llenas

Josep Maria Vidal Llenas (Valls, 18 de maig de 1913 - Barcelona 6 de maig de 2019), alumne de Fontserè a la Universitat de Barcelona, estudia ciències físico-químiques. En acabar, l'any 1934, juntament amb dos companys més, tots alumnes del professor Fontserè, fa les oposicions al Servicio Meteorológico Español, i les aproven amb els números 2, 3 i 4. El 1935 s'incorpora al cos d'Ajudants de Meteorologia i es queda a Madrid, on treballa a l'observatori del Retiro durant la dura etapa de la Guerra Civil. Allà coneix i treballa amb Duperier, el qual influeix en la seva línia de treball. Treballa a València des del 15 de desembre de 1936 i fins a novembre de 1937, quan el Servei Meteorològic Nacional, sota les ordres del govern de la República, va tenir la seu en aquesta ciutat. A finals de 1937 passa a treballar a l'aeroport de Reus.

Un cop retornat a Barcelona, simultaneja els càrrecs al SME i la feina a la Universitat. S'incorpora a la secció de física configurada per catedràtics tan prestigiats com el doctor Fontserè (ja jubilat), Ramon Jardí o Isidre Pòlit. Precisament el doctor Pòlit serà el seu director de tesi, ja que en Duperier estava expatriat; defensa la tesi el 1944 a Madrid, amb el títol "Conductividad eléctrica del aire".

Fa de predictor al Centre de Barcelona, és cap de l'Aeroport Transoceànic de Barcelona, cap de la Región Aérea a Saragossa, cap de l'Oficina Meteorològica de l'Aeroport de Granada, etc.

S'especialitza en Termologia i l'any 1949 obté per opsicions la càtedra de Barcelona, que ocuparà fins a la seva jubilació, l'any 1983. L'any 1955 agafa l'excedència com a meteoròleg del SMN i es dedica exclusivament a la seva càtedra. Des de l'any 1961 és membre de la RACAB.

És autor d'unes 180 publicacions, moltes amb la col·laboració de la seva esposa M. Potau. Pel que fa a la meteorologia, cal destacar els treballs primerencs com "Rafagosidad del viento en el Prat de Llobregat" (1946), "Intensidad de las lluvias en Barcelona" (1951), "Vientos de altura en Barcelona" (1944). L'any 1977 publica "Las intensas lluvias de octubre de 1940 en Catalunya" (MRACAB XLVII). Com a llibre cal destacar el seu "Curso de Física", el llibre de color taronja que, amb 7 edicions, és tot un clàssic pels estudiants de Física de la Universitat de Barcelona.

L'any 1965, amb la mort sobtada del primer catedràric de Física de l'Aire de la UB, el professor Azpíroz (1916-1965), el doctor Vidal es va fer càrrec de l'assignatura durant el curs 1965/1966 i cursos posteriors fins a la incorporació del professor Manuel Puigcerver a la Facultat com a catedràtic l'any 1967.

També cal destacar que l'any 1970 va rebre l'encàrrec del cap de l'Oficina Central del SMN, Josep Maria Jansà, de fer de mitjancer amb el professor Fontserè per tal de veure si aquest acceptaria de ser proposat pel SMN com a meteoròleg de l'any a l'OMM. Vidal va sondejar el gendre de Fontserè, el geògraf Dr. Iglesies, que va acceptar sense consultar amb Fontserè, sabedor de la tossuderia del seu sogre i que a més acabava d'acomplir la centena i es trobava en delicat estat de salut. Llàstima que la iniciatica del bon amic Jansà no es va poder realitzar, ja que Fontserè va morir al cap de poc temps.

L'any 1998 l'ACOM li va realitzar un homenatge i el 2013, amb motiu del seu centenari, diverses entitats se'n feren ressó, com la UB o l'AEMet. L'ACAM li va lliurar una placa l'any següent coincidint amb les Jornades Fontserè que ja no va poder recollir personalment.

- Obituari UB Josep Maria Vidal Llenas, 06-05-2019†, Catedràtic jubilat de la Facultat de Física.

Més informació: http://acam.cat/Ricart-Vidal

Josep Maria Vidal Llenas