Josefina Ricart i Sau

Josefina Ricart i Sau (Castellví de la Marca, Alt Penedès, 15 de març de 1913 - Barcelona, 15 de desembre de 2017), meteorològa catalana, pertany a una de les primeres generacions de dones que van poder ingressar per oposició a la meteorologia institucional, l'any 1935.

Als 6 anys, la família es trasllada a Barcelona, on fa el batxillerat i comença una gran amistat amb Mercè Potau. Als 16 anys comença Farmàcia i es llicencia el 1933, amb 21 anys. Llavors comença a estudiar ciències Físico-Químiques, on en algunes assignatures només hi assistien tres alumnes: Josep Maria Vidal, Mercè Potau i Josefina Ricart.

El 1934 comparteix amb Mercè Potau una única plaça de professor de Física i Matemàtiques amb Mercè Potau a l'Institut Escola. Alterna aquesta feina amb les oposicions que es convoquen el 1935 per Auxiliars de Meteorologia del Servicio Meteorológico Español. L'oposició de 1935 va ser, en aquell moment, la més nombrosa des de la creació del Servicio Meteorológico Nacional, el 1887. Dels 25 opositors que s'hi van presentar, cinc procedien de Catalunya. Mercè Potau, Josep Maria Vidal i Llenas i Josefina Ricart i Sau van obtenir, respectivament, el segon, tercer i quart lloc de la promoció. Josefina Ricart és destinada a Barcelona, al Centro Meteorológico Pirineo Oriental-Aeroport Prat.

Un o dos dies a la setmana, per torns, anava al Prat per emetre el comunicat meteorològic, però el seu lloc de treball era, al principi, a la torratxa de la Universitat que dóna a Balmes. Tanmateix, l’any 1936, es traslladà a una torre de la Travessera de Dalt, amb baixos, planta i dos pisos. Josefina Ricart, s'instal·la al segon pis de la seu del SMN amb els pares i la seva germana Carme, que tenia la malaltia d’Addison.

La feina consistia bàsicament a preparar les cartes del temps basades en la lectura de les dades que feien els observadors perquè el meteoròleg en cap pogués fer la predicció o comunicat meteorològic. Tot això per torns i intercalant-hi observacions convencionals i llançament de globus pilot que s’havien de seguir amb el teodolit per poder traçar el perfil dels vents a les altures corresponents, bàsicament al servei a l’aviació, però també per a estudiar els vents locals.

Acabada la guerra, l’any 1939, es casa amb el farmacèutic Josep M. Arderiu i s'allotja fora del SMN. L’any 1942, coincidint amb el naixement del segon fill, demana l’excedència deixa la meteorologia professional de forma definitiva.

Biografia extreta de l'opuscle "Les primeres meteoròlogues catalanes", de Joan Arús i Dumenjó. Consultable a Dones_meteo.pdf.

Josefina Ricart i Sau